Les roses, un negoci extractivista amb moltes espines

De Anna Celma

Set milions de roses venudes durant la diada de Sant Jordi del 2019 feien preveure xifres similars enguany, però la pandèmia de la covid-19 n’ha paralitzat el comerç global. Colòmbia i l’equador són els majors exportadors transcontinentals de flors i plantes ornamentals. La campanya “tras las flores”, que es va posar en marxa l’any passat, plantejava denunciar l’impacte de festes com la de Sant Jordi, que depenen totalment de les exportacions transnacionals, i conscienciar la població catalana de les múltiples vulneracions de drets humans i laborals que genera la indústria transnacional de la rosa.

Amelia Ortiz va entrar per primera vegada a un viver de flors l’any 1971. “Quan vaig començar a treballar a la finca Flores La Conchita tenia disset anys. Era menor d’edat, com les altres cinquanta companyes de feina. Hi entrava a les set del matí i en sortia a les cinc de la tarda. El primer dia buscava el lavabo i em vaig perdre entre aquelles rengleres de flors, totes iguals. Un capatàs em va preguntar cridant que què feia. Em va amenaçar amb un pal. Vaig patir terror i maltractaments des del primer dia”, recorda Ortiz.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .